Metanarrative(s)?

Reflexions sobre l´endegament artístic de narratives i sintaxis audiovisuals i multimèdia. Reflexiones sobre el papel del arte en el desarrollo de narrativas y sintaxis audiovisuales y multimedia. Reflections on the artistic direction of audiovisual and multimedia narratives and syntax.

24.9.04

LES REGLES DEL JOC/ LAS REGLAS DEL JUEGO/ THE RULES OF THE GAME

(Pots afegir els teus comentaris a peu de pàgina)
(Puedes añadir tus comentarios a pie de página)
(You can add your comments as footnotes)


Les regles del joc

La incorporació de les estructures narratives o postnarratives a la comunicació digital genera hibridacions i participacions d'àmbits que, si bé no havien estat mai aliens, durant temps s'havien tendit a considerar a banda dels estudis estrictament narratius i de les creacions marcades per la continuitat tempo-espacial i la creació de sentit en progressió única. Un cas important en la nostra època és el dels videojocs, tant a través de consoles i altres suports perifèrics com plantejats dins la pròpia xarxa de xarxes.

El joc constitueix un element humà comú a joves i adults, tot i que sovint s'hagi entès com una parcel.la de l'aprenentatge infantil. En els últims anys, un conjunt de joves estudiosos, tots ells amants de les teories humanistes i jugadors confesos a parts iguals, s'han dedicat a estudiar els vincles entre allò que s'ha anomenat narratologia -conjunt d'estudis amb arrel literària que s'encarreguen d'analitzar les manifestaciones narratives- i la nova ludologia, és a dir, la interpretació dels jocs o videojocs actuals no només en clau narrativa, sinó també amb aquells elements propis i específics al joc.

Similituds i diferències terminològiques lliguen totes dues teories per encetar la qüestió sobre la vàlua artística, creativa i pedagògica del que tot sovint s'havia considerat pur entreteniment, però que també vol dir, creació, cultura, i, sobretot, una forma alternativa d'elaboració artística on els models participatius i interactius ultrapasen una concepció unidireccional de la narrativitat.


Las reglas del juego

La incorporación de las estructuras narrativas o postnarrativas a la comunicación digital genera hibridaciones y participaciones de ámbito que, si bien nunca habían sido completamente ajenos, durante largo tiempo habían tendido a considerarse aparte de los estudios estrictamente narrativos y de las creaciones marcadas por la continuidad tempo-espacial y la creación de sentido en progresión única. Un caso importante de nuestra época es el de los videojuegos, tanto a través de consolas y otros soportes periféricos como planteados dentro de la propia red de redes.

El juego constituye un elemento humano común a jóvenes y adultos, aunque a menudo se haya entendido como una parcela del aprendizaje infantil. En los últimos años, un conjunto de jóvenes estudiosos, todos ellos amantes de las teorías humanistas y jugadores confesos a partes iguales, se han dedicado a estudiar los vínculos entre lo que se llama narratología –conjunto de estudios de raíz literaria que se encargan de analizar las manifestaciones narrativas- y la nueva ludología, es decir, la interpretación de los juegos o videojuegos actuales no sólo en clave narrativa, sino también con aquellos elementos propios y específicos al juego.

Similitudes y diferencias terminológicas ligan ambas teorías para plantear la cuestión sobre el valor artístico, creativo y pedagógico de lo que ha menudo se había considerado puro entretenimiento, pero que también significa creación, cultura, y sobretodo, una forma alternativa de elaboración artística donde los modelos participativos e interactivos sobrepasan una concepción unidireccional de la narratividad.


The rules of the game

The incorporation of narrative or postnarrative structures to digital communication generates hybridizations and participations from areas which, even thought they’d never been alien, for a long time were considered apart from strictly narrative studies and creations defined by a time-space continuity and the creation of progressive and unique sense. An important case in our time is that of videogames, whether we consider consoles and other peripheral media or the Internet.

Game constitutes a human element in common for both youngsters and adults, despite it’s often been understood as a part of children’s learning. In the last years there has appeared a group of young researches, avid humanist theories defenders as well as avid gamers, devoted to study the relations between what is called narratology –literary-rooted studies analyzing narrative expressions- and brand new ludology, which is the interpretation of current games or videogames not only following a narrative key, but also considering all those characteristic and specific elements to game.

Terminological similarities and differences link those two theories to raise the question of the artistic, creative and pedagogical value of what has been commonly regarded as pure entertainment, but that’s also creation, culture, and, above all, an alternative way of artistic production where participative and interactive models overcome a unidirectional conception of narrativity.




17.9.04

DESIG VERSUS DESTÍ/ DESEO VERSUS DESTINO/ DESIRE VERSUS DESTINY

(Pots afegir els teus comentaris a peu de pàgina)
(Puedes añadir tus comentarios a pie de página)
(You can add your comments as footnotes)


Desig versus destí


Els plantejaments narratius tradicionals han posat l'èmfasi en la creativitat d'un autor-demiurg, sota el control del qual roman una història lineal, cohesionada i dirigida cap a la seva resolució efectiva.

Els experiments narratius (en literatura, cinema, però també en nous mitjans), han generat no obstant un traspàs de poders que s'ha fet realitat en diferents fronts: l'aposta per la ruptura de la linealitat, l'atomització espacial, i, molt especialment, la introducció de possibilitats de participació i modificació en l'obra per part del receptor han posat en qüestió el model i la unicitat de la creació així com de la pròpia autoria.

Sota aquesta perspectiva, el destí narratiu marcat per l'autoritat de l'anomenat "creador" s'ha pulveritzat per donar pas a la pràctica i expressió explícita dels desitjos dels seus receptors-interactors.

La creació narrativa digital obre les portes cap a una reconsideració dels rols en el procés de comunicació del(s) relat(s), la multiplicació d'un ventall de narracions sota l'eix d'un plantejament narratiu i, sobretot, les possibilitats de desenvolupament i intervenció tecnològica que permeten aquestes noves estructures.

La relació d’oposicions entre desig i destí s’articula així com una nova capacitat per participar de les simulacions narratives, d’introduir-s’hi i formar-ne part de manera activa (desig), desafiant l’esquema de funcionament segons el qual la ficció es trobaria completament regida i controlada en tot el seu procés de desenvolupament (destí): dos modes imaginatius sobre la narrativitat que articulen tota una branca d’anàlisi entorn de les (meta)narratives.



Deseo versus destino


Los planteamientos narrativos tradicionales han puesto el énfasis en la creatividad de un autor-demiurgo, bajo el control del cual permanece una historia lineal, cohesionada y dirigida hacia su resolución efectiva.

Los experimentos narrativos (en literatura, cine, pero también en nuevos medios), han generado no obstante un traspaso de poderes que se ha hecho realidad en distintos frentes: la apuesta por la ruptura de la linealidad, la atomización espacial, y, muy especialmente, la introducción de posibilidades de participación y modificación en la obra por parte del receptor han cuestionado el modelo y la unicidad de la creación así como de la propia autoría.

Bajo esta perspectiva, el destino narrativo marcado por la autoridad del llamado “creador” se ha pulverizado para dar paso a la práctica y expresión explícita de los deseos de sus receptores-interactores.

La creación narrativa digital abre las puertas hacia una reconsideración de los roles en el proceso de comunicación de (los) relato(s), la multiplicación de un abanico de narraciones bajo el eje de un planteamiento narrativo, y, sobretodo, las posibilidades de desarrollo e intervención tecnológica que permiten estas nuevas estructuras.

La relación de oposiciones entre deseo y destino se articula así como una nueva capacidad para participar de las simulaciones narrativas, introducirse y formar parte de ellas de manera activa (deseo), desafiando el esquema de funcionamiento según el cual la ficción se encontraría completamente regida y controlada en su proceso entero de desarrollo (destino): dos modelos imaginativos sobre la narratividad que articulan toda unan rama de análisis entorno a las (meta)narrativas.



Desire versus destiny


Traditional narrative approaches have emphasized the creativity of a godlike author, under whose control remains a linear, coherent story directs towards its effective resolution.

Narrative experiments (in literature, cinema, but also in new media), have nevertheless generated a power transfer that turns out to be real in different aspects: the bet on linearity breaking, the spatial atomisation, and, specially, the introduction of participation and modification possibilities in the artwork operated by the recipient has put into question the model and unity of both creation and authorship.

Under this perspective, the narrative destiny determined by the authority of the so-called “creator” has been pulverized in order to give way to the practice and explicit expression of the desire of its recipients-interactors.

The digital narrative creation welcomes reconsidering the roles in the process of communication of the story(ies), the multiplication of a range of stories under the axis of a narrative approach, and, above all, the possibilities of development and technological intervention allowing these new structures.

The relation of oppositions between desire and destiny is therefore formulated as a new ability to take part in the narrative simulations, to get involved and become actively part (desire), defying the conception which estimates fiction would be completely ruled and controlled throughout its development process (destiny): two imaginative models about narrativity drawn up as a whole branch of analysis around (meta)narratives.



10.9.04

EN EL CONTINUUM NARRATIU/ EN EL CONTINUUM NARRATIVO/ WITHIN THE NARRATIVE CONTINUUM

(Pots afegir els teus comentaris a peu de pàgina)
(Puedes añadir tus comentarios a pie de página)
(You can add your comments as footnotes)

En el continuum narratiu


La discussió sobre la dualitat narrativa/ no narrativa es pot ubicar dins d’un llarg plantejament històric que ens ajudi a explicar els orígens i desenvolupaments del trencament narratiu en la comprensió dels experiments creatius actuals.

Les experimentacions no narratives ens remeten a les primeres formalitzacions de l’audiovisual (amb el rol hegemònic del cinema), així com a totes aquelles propostes d’altres vessants artístiques on la creativitat ha deixat de banda preferències industrialitzadores i comercials a favor d’experiències rupturistes amb la linealitat.

No podem determinar un model històric únic per comprendre aquestes experiències que van més enllà de la narrativitat, però sí pensar en factors que hagin contribuït a la seva existència: el salt a l’abstracció, les dèries no figuratives o la capacitat d’intervenció a través de noves eines de creació tecnològica poden haver estat elements clau per explicar propostes en les quals relatar, contar, exposar de manera contínua i ordenada no són factors rellevants.

En aquest sentit, la no narrativa entesa com a descripció (presentació) de com és una cosa, de quina és la situació en la qual es troba o a què obeeixen els esdeveniments no s’ha limitat a “contrariar” els paradigmes de (re)presentació narrativa, sinó més aviat a renovar-los en un procés d’interrelació històrica sobre el qual volem reflexionar.



En el continuum narrativo


La discusión sobre la dualidad narrativa/ no narrativa puede ubicarse dentro de un largo planteamiento histórico que nos ayude a explicar los orígenes y desarrollos de la ruptura narrativa en la comprensión de los experimentos creativos actuales.

Las experimentaciones no narrativas nos remiten a las primeras formalizaciones del audiovisual (con el rol hegemónico del cine), así como a todas aquellas propuestas de otras vertientes artísticas donde la creatividad ha dejado de lado preferencias industrializadoras y comerciales a favor de experiencias rupturistas con la linealidad.

No podemos determinar un modelo histórico único para comprender estas experiencias que van más allá de la narratividad, pero sí pensar factores que hayan contribuido a su existencia: el salto a la abstracción, las obsesiones no figurativas o la capacidad de intervención a través de nuevas herramientas de creación tecnológica pueden haber sido elementos clave para explicar propuestas en las cuales relatar, contar, exponer de manera continua y ordenada no son factores relevantes.

En este sentido, la nueva narrativa entendida como una descripción (presentación) de cómo es una cosa, de cuál es la situación en la que se encuentra o a qué obedecen los acontecimientos no se ha limitado a “contrariar” los paradigmas de (re)presentación narrativa, sino más bien a renovarlos a través de un proceso de interrelación histórica sobre el qual queremos reflexionar.



Within the narrative continuum


The discussion about the narrative/ non narrative duality can be placed within a long historical approach which might be helpful to explain the origins and developments of the narrative breaking in understanding the current creative experiments.

Non narrative experimentations refer to the first audiovisual formalizations (with the hegemonical role of cinema), as well as to all those proposals from other artistic disciplines where creativity has left the industrialisation and commercialisation preferences aside in favor of experiments breaking with linearity.

We cannot establish a unique historical model to understand these experiences beyond narrativity, but we are able to think about factors having contributed to its existence: the jump to abstraction, the non figurative obsessions and the ability to intervene through new tools of technological creation might have been key elements to account for proposals in which say, tell, expound in a continuos and ordered way are not relevant factors.

In this sense, the new narrative understood as a description (presentation) of what a thing is, in which situation is or what is the source of the events has not devoted to “criticize” the paradigms of narrative (re)presentation but mostly to renew them through a historical interrelation process we want to start reflecting about.

3.9.04

INTRO METANARRATIVE(S)

Estem preparant les V Jornades sobre Art i Multimèdia de Mediateca Caixaforum (28-29 gener 2005), on debatrem sobre els diferents aspectes relacionats amb la metanarrativa digital, és a dir, el conjunt d’experiments narratius i no narratius passats pel sedàs dels nous recursos tecnològics.

Obrim aquest quadern de bitàcola per encetar les reflexions sobre aquestes noves formes de creació acotant-les a tres vies de reflexió temàtica:

- Destí versus desig (de com s’amplien les expectatives de participació en el context metanarratiu).
- Les regles del joc (de com narratives i jocs s’influeixen mútuament en la generació d’experiències metanarratives).
- En el continuum narratiu (de com les metanarratives esdevenen hereves de la investigació artística del segle passat).

Aquest blog posarà en circulació textos, enllaços, idees i notícies diverses per engrescar-vos a participar i a saber més coses sobre els temes que de ben segur s’apuntaran a les jornades el proper gener 05.

Les vostres contribucions són importants, animeu-vos a participar!

Raquel Herrera i Antoni Mercader

V Jornades sobre Art i Multimèdia.
Metanarrative(s)? Trobada internacional sobre l’endegament artístic de narratives i sintaxis audiovisuals i multimèdia
http://www.mediatecaonline.net/5jornades/cat/index.htm




Estamos preparando las V Jornadas sobre Arte y Multimedia de Mediateca Caixaforum (28-29 enero 2005), donde debatiremos sobre los distintos aspectos relacionados con la metanarrativa digital, es decir, el conjunto de experimentos narrativos y no narrativos pasados por el uso de los nuevos recursos tecnológicos.

Abrimos este cuaderno de bitácora para iniciar las reflexiones sobre estas nuevas formas de creación acotándolas a tres vías de reflexión temática:

- Deseo frente a destino (de cómo se amplían las expectativas de participación en el contexto metanarrativo).
- Las reglas del juego (de cómo narrativas y juegos se influyen mutuamente en la generación de experiencias metanarrativas).
- En el continuum narrativo (de cómo las metanarrativas se convierten en herederas de la investigación artística del siglo pasado).

Este blog pondrá en circulación textos, enlaces, ideas y noticias diversas para animaros a participar y a saber más cosas sobre los temas que con toda seguridad se apuntarán en las jornadas del próximo enero 05.

¡Vuestras contribuciones son importantes, animaros a participar!

Raquel Herrera y Antoni Mercader

V Jornadas sobre Arte y Multimedia
Metanarrativa(s)? Encuentro internacional sobre la iniciativa artística de de narrativas y sintaxis audiovisuales y multimedia
http://www.mediatecaonline.net/5jornades/cas/index.htm


We are preparing the 5th Symposium on Art and Multimedia in Mediateca Caixaforum (January 28th-29th 2005), where the different aspects related to digital metanarrative, that is to say, the whole of narrative and non narrative experiments influenced by the use of new technologies, will be discussed.

We are opening this weblog to start the debate about these new forms of creation, focusing on three theoretical blocks:

- Desire versus destiny (how expectations of participation in the metanarrative context are broadened).
- The rules of the game (how narratives and games are mutually influenced in the generation of metanarrative experiences).
- Within the narrative continuum (how metanarratives become heirs of the artistic research of the last century).

This blog will put into circulation texts, links, ideas and a variety of news to make you participate and want to know more about the subjects which are surely to appear in next January’s 05 symposium.

Your contributions are very important, come on and join us!

Raquel Herrera and Antoni Mercader

5th Symposium on Art and Multimedia
Metanarrative(s)? International meeting on the artistic direction of audiovisual and multimedia narratives and syntax
http://www.mediatecaonline.net/5jornades/eng/index.htm